Si ets resident i vols fer venir la teva parella al Principat, allò que se’n diu reagrupament familiar, a més d’estar casat, acreditar unió civil o ser parella de fet has de cobrar un sou superior a 1.400 euros. Així ho marca el requisit econòmic de la Llei qualificada d’immigració, però n’hi ha d’altres. I són clars i rígids, i malgrat que cobris 1.200 euros, és a dir 200 euros menys del que estableix la llei, no pots reagrupar la parella. “Els principals motius de la denegació de sol·licituds per a reagrupaments solen ser sobretot els mitjans econòmics, perquè no es pot arribar al que marca la llei”, explica el director del departament d’Immigració, Jesús Guardiet. El percentatge de denegacions és molt baix, poc més de l’1%, però darrere de cada xifra hi ha les històries de famílies que no poden viure juntes. El nombre d’autoritzacions atorgades per reagrupament varia segons l’any, i malgrat que en alguns anys anteriors al 2011 sí que es podia dir que l’increment de les sol·licituds era pel temps de bonança econòmica i per l’increment dels assalariats, ara és més complicat explicar les variacions, segons explica Guardiet. Així, si l’any passat va registrar el màxim nombre de reagrupaments atorgats, 1.056, dels darrers cinc anys, en els primers quatre mesos d’aquest any aquesta xifra s’ha reduït. “També depèn de si les persones que sol·liciten el reagrupament ho fan només per a la parella o també per als fills”, explica Guardiet, que diu que ara per ara encara no es pot determinar una relació directa amb la situació de l’economia. De fet, en els quatre primers mesos de l’any s’ha atorgat 261 reagrupaments. En els quatre primers mesos del 2015 van ser 311. Motius de la denegació Quant als motius pels quals les sol·licituds per a reagrupament familiar són denegades, la major part és perquè s’incompleixen els requisits econòmics que marca la normativa. En l’article 49 de la llei també s’estableix l’obligatorietat que la persona reagrupada disposi d’algun tipus d’assegurança mèdica. Els altres motius són l’ordre públic o que el reagrupat té antecedents penals, i també no viure a Andorra. Si inspecció d’Immigració comprova que el reagrupat no viu al Principat se li denega la sol·licitud. Per altra banda, si el reagrupat té una ordre judicial d’expulsió també la hi refusaran. Finalment, hi ha les denegacions per no ser apte o per incompareixença, quan el reagrupat no es presenta, per exemple, a les proves mèdiques. L’any passat van ser dotze les sol·licituds que es van denegar, i totes per no complir els mínims econòmics. Altres anys aquesta causa ha suposat més denegacions. El 2014 van ser 26 les demandes refusades, el 2013 van ser 18 i el 2012, 23. Molta paperassa A més de complir els requisits, per obtenir una autorització de residència per reagrupament familiar cal presentar-se al servei d’Immigració i aportar molta documentació. Es demana la sol·licitud d’autorització d’Immigració per a no actius residents degudament omplerta, l’original i la fotocòpia del passaport vigent, un certificat i declaració jurada d’antecedents penals, una fotografia, un document acreditatiu de l’allotjament, de l’estat civil i de l’assegurança sanitària, per als fills menors, un certificat de naixement, i documents acreditatius dels mitjans econòmics de la persona sol·licitant, entre altres papers. Per reagrupar parella i fill cal cobrar més de 1.700 € En aplicació de la vigent Llei qualificada d’immigració, l’autorització de residència per reagrupament la pot sol·licitar una persona de nacionalitat andorrana que resideixi al Principat o un estranger titular d’una autorització de residència i treball que resideixi a Andorra i que hi hagi residit legalment i de manera efectiva i permanent el darrer any. Es pot reagrupar el cònjuge o la parella de fet, els fills menors d’edat o majors d’edat a càrrec i els ascendents a càrrec sempre que es compleixin els requisits econòmics suficients (el titular ha d’acreditar un 100% del salari mínim, un 50% addicional per al cònjuge, un 30% addicional per cada fill menor d’edat a càrrec i un 50% addicional per cada fill major d’edat o ascendent a càrrec), així com una assegurança mèdica. Gabriel, un resident xilè que cobrava 1.200 euros, va patir la denegació. Després de casar-se, la policia es va presentar a casa seva per comunicar-li que la dona havia d’anar-se’n perquè ell no cobrava el mínim.
- See more at: http://www.bondia.ad/societat/cobrar-menys-de-1400-eu-principal-motiu-denegar-els-reagrupaments#sthash.OjcfVJwr.dpuf
22-12-2015
Escrit per:
Pepa Gallego
Si ets resident i vols fer venir la teva parella al Principat, allò que se’n diu reagrupament familiar, a més d’estar casat, acreditar unió civil o ser parella de fet has de cobrar un sou superior a 1.400 euros. Així ho marca el requisit econòmic de la Llei qualificada d’immigració, però n’hi ha d’altres. I són clars i rígids, i malgrat que cobris 1.200 euros, és a dir 200 euros menys del que estableix la llei, no pots reagrupar la parella. “Els principals motius de la denegació de sol·licituds per a reagrupaments solen ser sobretot els mitjans econòmics, perquè no es pot arribar al que marca la llei”, explica el director del departament d’Immigració, Jesús Guardiet. El percentatge de denegacions és molt baix, poc més de l’1%, però darrere de cada xifra hi ha les històries de famílies que no poden viure juntes. El nombre d’autoritzacions atorgades per reagrupament varia segons l’any, i malgrat que en alguns anys anteriors al 2011 sí que es podia dir que l’increment de les sol·licituds era pel temps de bonança econòmica i per l’increment dels assalariats, ara és més complicat explicar les variacions, segons explica Guardiet. Així, si l’any passat va registrar el màxim nombre de reagrupaments atorgats, 1.056, dels darrers cinc anys, en els primers quatre mesos d’aquest any aquesta xifra s’ha reduït. “També depèn de si les persones que sol·liciten el reagrupament ho fan només per a la parella o també per als fills”, explica Guardiet, que diu que ara per ara encara no es pot determinar una relació directa amb la situació de l’economia. De fet, en els quatre primers mesos de l’any s’ha atorgat 261 reagrupaments. En els quatre primers mesos del 2015 van ser 311. Motius de la denegació Quant als motius pels quals les sol·licituds per a reagrupament familiar són denegades, la major part és perquè s’incompleixen els requisits econòmics que marca la normativa. En l’article 49 de la llei també s’estableix l’obligatorietat que la persona reagrupada disposi d’algun tipus d’assegurança mèdica. Els altres motius són l’ordre públic o que el reagrupat té antecedents penals, i també no viure a Andorra. Si inspecció d’Immigració comprova que el reagrupat no viu al Principat se li denega la sol·licitud. Per altra banda, si el reagrupat té una ordre judicial d’expulsió també la hi refusaran. Finalment, hi ha les denegacions per no ser apte o per incompareixença, quan el reagrupat no es presenta, per exemple, a les proves mèdiques. L’any passat van ser dotze les sol·licituds que es van denegar, i totes per no complir els mínims econòmics. Altres anys aquesta causa ha suposat més denegacions. El 2014 van ser 26 les demandes refusades, el 2013 van ser 18 i el 2012, 23. Molta paperassa A més de complir els requisits, per obtenir una autorització de residència per reagrupament familiar cal presentar-se al servei d’Immigració i aportar molta documentació. Es demana la sol·licitud d’autorització d’Immigració per a no actius residents degudament omplerta, l’original i la fotocòpia del passaport vigent, un certificat i declaració jurada d’antecedents penals, una fotografia, un document acreditatiu de l’allotjament, de l’estat civil i de l’assegurança sanitària, per als fills menors, un certificat de naixement, i documents acreditatius dels mitjans econòmics de la persona sol·licitant, entre altres papers. Per reagrupar parella i fill cal cobrar més de 1.700 € En aplicació de la vigent Llei qualificada d’immigració, l’autorització de residència per reagrupament la pot sol·licitar una persona de nacionalitat andorrana que resideixi al Principat o un estranger titular d’una autorització de residència i treball que resideixi a Andorra i que hi hagi residit legalment i de manera efectiva i permanent el darrer any. Es pot reagrupar el cònjuge o la parella de fet, els fills menors d’edat o majors d’edat a càrrec i els ascendents a càrrec sempre que es compleixin els requisits econòmics suficients (el titular ha d’acreditar un 100% del salari mínim, un 50% addicional per al cònjuge, un 30% addicional per cada fill menor d’edat a càrrec i un 50% addicional per cada fill major d’edat o ascendent a càrrec), així com una assegurança mèdica. Gabriel, un resident xilè que cobrava 1.200 euros, va patir la denegació. Després de casar-se, la policia es va presentar a casa seva per comunicar-li que la dona havia d’anar-se’n perquè ell no cobrava el mínim.
- See more at: http://www.bondia.ad/societat/cobrar-menys-de-1400-eu-principal-motiu-denegar-els-reagrupaments#sthash.OjcfVJwr.dpuf
Escrit per:
Pepa Gallego
Si ets resident i vols fer venir la teva parella al Principat, allò que se’n diu reagrupament familiar, a més d’estar casat, acreditar unió civil o ser parella de fet has de cobrar un sou superior a 1.400 euros. Així ho marca el requisit econòmic de la Llei qualificada d’immigració, però n’hi ha d’altres. I són clars i rígids, i malgrat que cobris 1.200 euros, és a dir 200 euros menys del que estableix la llei, no pots reagrupar la parella. “Els principals motius de la denegació de sol·licituds per a reagrupaments solen ser sobretot els mitjans econòmics, perquè no es pot arribar al que marca la llei”, explica el director del departament d’Immigració, Jesús Guardiet. El percentatge de denegacions és molt baix, poc més de l’1%, però darrere de cada xifra hi ha les històries de famílies que no poden viure juntes. El nombre d’autoritzacions atorgades per reagrupament varia segons l’any, i malgrat que en alguns anys anteriors al 2011 sí que es podia dir que l’increment de les sol·licituds era pel temps de bonança econòmica i per l’increment dels assalariats, ara és més complicat explicar les variacions, segons explica Guardiet. Així, si l’any passat va registrar el màxim nombre de reagrupaments atorgats, 1.056, dels darrers cinc anys, en els primers quatre mesos d’aquest any aquesta xifra s’ha reduït. “També depèn de si les persones que sol·liciten el reagrupament ho fan només per a la parella o també per als fills”, explica Guardiet, que diu que ara per ara encara no es pot determinar una relació directa amb la situació de l’economia. De fet, en els quatre primers mesos de l’any s’ha atorgat 261 reagrupaments. En els quatre primers mesos del 2015 van ser 311. Motius de la denegació Quant als motius pels quals les sol·licituds per a reagrupament familiar són denegades, la major part és perquè s’incompleixen els requisits econòmics que marca la normativa. En l’article 49 de la llei també s’estableix l’obligatorietat que la persona reagrupada disposi d’algun tipus d’assegurança mèdica. Els altres motius són l’ordre públic o que el reagrupat té antecedents penals, i també no viure a Andorra. Si inspecció d’Immigració comprova que el reagrupat no viu al Principat se li denega la sol·licitud. Per altra banda, si el reagrupat té una ordre judicial d’expulsió també la hi refusaran. Finalment, hi ha les denegacions per no ser apte o per incompareixença, quan el reagrupat no es presenta, per exemple, a les proves mèdiques. L’any passat van ser dotze les sol·licituds que es van denegar, i totes per no complir els mínims econòmics. Altres anys aquesta causa ha suposat més denegacions. El 2014 van ser 26 les demandes refusades, el 2013 van ser 18 i el 2012, 23. Molta paperassa A més de complir els requisits, per obtenir una autorització de residència per reagrupament familiar cal presentar-se al servei d’Immigració i aportar molta documentació. Es demana la sol·licitud d’autorització d’Immigració per a no actius residents degudament omplerta, l’original i la fotocòpia del passaport vigent, un certificat i declaració jurada d’antecedents penals, una fotografia, un document acreditatiu de l’allotjament, de l’estat civil i de l’assegurança sanitària, per als fills menors, un certificat de naixement, i documents acreditatius dels mitjans econòmics de la persona sol·licitant, entre altres papers. Per reagrupar parella i fill cal cobrar més de 1.700 € En aplicació de la vigent Llei qualificada d’immigració, l’autorització de residència per reagrupament la pot sol·licitar una persona de nacionalitat andorrana que resideixi al Principat o un estranger titular d’una autorització de residència i treball que resideixi a Andorra i que hi hagi residit legalment i de manera efectiva i permanent el darrer any. Es pot reagrupar el cònjuge o la parella de fet, els fills menors d’edat o majors d’edat a càrrec i els ascendents a càrrec sempre que es compleixin els requisits econòmics suficients (el titular ha d’acreditar un 100% del salari mínim, un 50% addicional per al cònjuge, un 30% addicional per cada fill menor d’edat a càrrec i un 50% addicional per cada fill major d’edat o ascendent a càrrec), així com una assegurança mèdica. Gabriel, un resident xilè que cobrava 1.200 euros, va patir la denegació. Després de casar-se, la policia es va presentar a casa seva per comunicar-li que la dona havia d’anar-se’n perquè ell no cobrava el mínim.
- See more at: http://www.bondia.ad/societat/cobrar-menys-de-1400-eu-principal-motiu-denegar-els-reagrupaments#sthash.OjcfVJwr.dpuf 22-12-2015
Més d'un milió de migrants irregulars i refugiats han arribat a Europa per terra i per mar aquest any. La majoria, uns 816.000, van entrar per Grècia des de Turquia, segons l'últim balanç (fins al 21 de desembre) de l'Organització Internacional de Migracions (OIM) i l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur). Una de cada dues persones que van utilitzar aquesta via d'entrada irregular eren refugiats sirians que fugen del conflicte del seu país; el 20%, ciutadans afganesos. La xifra d'arribades, més de quatre vegades superior a la del 2014, quan 216.000 persones van entrar irregularment a la UE, és la més important des de la II Guerra Mundial. La pressió migratòria ha generat una crisi a la Unió, que els 28 socis estan lluny de resoldre i miren d'aturar amb mesures que van des del repartiment de refugiats fins al suport econòmic a Turquia, perquè intenti contenir els que busquen creuar des del seu territori. En el camí han perdut la vida més de 3.600 migrants i refugiats. La majoria –uns 2.889, segons l'OIM– van morir en la travessia marítima entre el nord d'Àfrica i Itàlia, una ruta perillosa que ha anat perdent puixança aquest any. Més de 700 persones han mort o desaparegut a l'Egeu, quan intentaven creuar des de Turquia a Grècia, la via més utilitzada durant els últims temps i el primer pas de l'anomenada ruta dels Balcans, que els migrants recorren per intentar arribar a Alemanya i el nord d'Europa. I les morts no deixen d'augmentar. "A mesura que els sentiments antiimmigració estan augmentant, hem de reconèixer les contribucions positives dels refugiats i els immigrants a les societats en les quals viuen", ha declarat António Guterres, alt comissionat de l'ONU per als refugiats en un comunicat de premsa. "Sabem que la immigració és inevitable, és necessària i és desitjable", ha afegit William Lacy Swing, director general de l'OIM. "La immigració ha de ser legal i segura per a tothom, tant per als mateixos migrants com per als països que convertiran en la seva nova llar", ha afegit. Les arribades durant les últimes setmanes s'han reduït a causa de l'arribada de l'hivern, tot i que no tant com els experts apuntaven. Només el mes de desembre, més de 67.700 persones van entrar a la UE irregularment per Grècia, des d'on el 77% va creuar a Macedònia per seguir la ruta balcànica. Grècia és el país que més arribades registra: més de 821.000. Després, Itàlia (més de 150.300) i Bulgària (uns 29.900). A aquest ritme, Brussel·les creu que l'any que ve entraran a la UE 1,5 milions de migrants i refugiats.
Nou naufragi
Onze persones, entre les quals tres nens, han mort ofegades aquest dimarts en naufragar l'embarcació en la qual viatjaven davant de les costes de Turquia. La barca –que no se sap quants ocupants portava a bord– intentava arribar a l'illa grega de Samos. Els guardacostes turcs han salvat set ocupants de l'embarcació, que havia sortit de la localitat de Kusadasi (sud-est de Turquia), informa France Presse, que cita l'agència oficial turca Anadolu. Les autoritats turques, que encara no han finalitzat les tasques de rescat, no han precisat les nacionalitats de les víctimes. La nit de divendres a dissabte, 18 migrants, entre els quals hi havia diversos nens petits, es van ofegar a l'Egeu, en el naufragi del vaixell en el qual pretenien arribar a l'illa grega de Kalymnos.
17-01-2016
Després de dues nits als calabossos, els tres bombers sevillans detinguts dijous a Lesbos (Grècia) van dormir dissabte fora de la comissaria. El jutge va decretar que els posessin en llibertat passades les nou del vespre, segons ha informat l'ONG Proem-Aid, a la qual pertanyen els tres voluntaris. El magistrat va prendre aquesta decisió després d'escoltar el relat dels espanyols i el d'altres dos activistes danesos, també arrestats. José Amor, un dels companys dels andalusos, ha assenyalat que han hagut de pagar 5.000 euros cadascun en concepte de fiança. "Aquests diners són perquè, en el cas que es reprengui la investigació, les autoritats gregues s'assegurin la seva presència", ha afegit. En un primer moment, fonts de l'ONG han informat que havien retirat els càrrecs. Però després, el lletrat defensor, Jaris Pétsikos, ha matisat aquesta qüestió. Ha indicat a Efe que els espanyols tenen un mes per dipositar els diners, que serveixen com a garantia que tornaran a Grècia en cas que les autoritats hel·lenes els reclamin. La raó, ha puntualitzat, és que l'alliberament dels cooperants és una "decisió temporal", ja que la investigació continua i quan finalitzi un consell de jutges determinarà si es presenten càrrecs. "En els casos en què els delictes són tan greus i el jutge decideix que pots marxar és perquè no hi ha proves que els has comès, a més tractant-se de ciutadans estrangers...", va assegurar Pétsikos. La vista contra els sevillans —Manuel Blanco, Julio Latorre i José Enrique Rodríguez— va arrencar dissabte al migdia. Els andalusos, desplaçats fins a l'illa grega per assistir els refugiats, estaven acusats de tràfic il·legal de persones i de possessió d'armes. Les autoritats hel·lenes els van arrestar, segons la seva versió, quan estaven auxiliant tres embarcacions de plàstic amb refugiats a bord i intentaven dirigir-se amb ells a terra ferma. En aquest moment, va aparèixer la guàrdia costanera, que els va emmanillar i els va traslladar a dependències policials. Segons els agents, els van trobar diversos ganivets a sobre, tot i que els companys han incidit que són de "petites dimensions" i els porten per si els necessiten durant les seves intervencions. Els bombers, dos de l'Ajuntament sevillà i un de la Diputació Provincial, van passar els dos primers dies als calabossos. "Ja els han canviat de cel·la i estan en una més gran. I tenen matalàs...", relatava aquest dissabte un dels seus companys, que es va concentrar a les dotze del migdia davant del Consistori de Sevilla. A més d'ell, centenars de persones es van aplegar per exigir la llibertat dels detinguts. També, desenes de voluntaris es van concentrar davant dels jutjats hel·lens per donar suport als activistes.Segons ha explicat Proem-Aid, els tres bombers van acabar de declarar a les set del vespre. Després d'escoltar els seus testimonis, li corresponia al fiscal i al magistrat decidir si se'ls jutjaria. I, per tant, també si els tres quedaven alliberats o continuaven en detenció preventiva. "No esperem una altra cosa que no sigui la llibertat sense càrrecs, perquè no han fet res d'il·legal i les acusacions són falses", havia reclamat un portaveu de l'ONG durant la concentració a Sevilla.
Les reaccions a Espanya s'han succeït des de dijous. El PSOE andalús ha qualificat d'"incomprensible" l'actuació policial. Marina Albiol i Javier Couso, eurodiputats d'Esquerra Unida, han denunciat l'arrest davant la Comissió Europea. I Podem ha exigit a l'Executiu de Rajoy que aclareixi la situació. Per la seva banda, tres parlamentaris de Syriza, el partit governant a Grècia, han declarat a favor dels bombers, segons ha destacat Proem-Aid. Condemnat un espanyol a Quios
Per la seva banda, el quart espanyol detingut a Grècia aquesta setmana (a l'illa de Quios) va ser alliberat divendres al matí. El ciutadà, que ha demanat discreció i que la seva identitat no sigui revelada, ha estat condemnat a set mesos de presó, segons fonts europees. Encara que, això sí, l'entrada a la presó ha quedat suspesa després de l'acord entre les parts. No obstant això, aquest espanyol, a qui van acusar d'espiar al port de Quios, no podrà entrar en territori grec durant els propers tres anys amb la reserva que, si ho fa, entrarà a la presó perpètua.
30-01-2016 Almenys 33 persones, entre elles diversos nens, han mort aquest dissabte ofegades quan una embarcació plena de refugiats ha naufragat davant de la costa occidental de Turquia, en aigües del mar Egeu, segons l'últim recompte confirmat per mitjans turcs. Els guardacostes turcs han estat alertats del naufragi a la rodalia de la costa d'Ayvacik, a la província de Çanakkale, des d'on la nau havia posat rumb a la illa grega de Lesbos.
Els equips de salvament han aconseguit rescatar 43 persones i han anat recuperant els cadàvers d'una nau en la qual viatjaven ciutadans sirians, afganesos i birmans, indica el diari Sabah. Els supervivents han estat traslladats a un hospital proper per a una revisió mèdica, molts d'ells amb símptomes d'hipotèrmia. La guàrdia costanera turca continua la recerca per si hi hagués més persones desaparegudes ja que no queda clar quantes viatjaven a l'embarcació. Les autoritats turques van informar aquesta setmana que al país hi ha censats 2,5 milions de sirians que han fugit de la guerra civil que castiga el país àrab des del 2011. Turquia va signar un acord amb la Unió Europea al novembre per frenar l'arribada a Europa del flux de refugiats i a canvi d'acollir els refugiats sirians Brussel·les va desembutxacar 3.000 milions d'euros. Segons les últimes dades de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), durant el mes de gener han arribat a Europa 54.500 refugiats a través del Mediterrani, dels quals 50.600 ho han fet per les costes de Grècia, i 236 persones han mort ofegades a la travessia. Més d'un milió de refugiats i migrants van arribar l'any passat la Unió Europea per terra i per mar i al voltant de 3.600 van desaparèixer o van morir en els naufragis.
03-03-2016 El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha llançat aquest dijous la crida més directa i desesperada de les institucions europees per frenar el flux de migrants cap a Europa. Des d'Atenes, on unes 30.000 persones estan bloquejades sense poder continuar el camí cap al nord d'Europa, Tusk ha advertit a tots els "migrants econòmics il·legals" que no viatgin al continent.
"Apel·lo a tots els potencials migrants econòmics il·legals, vinguin d'on vinguin, perquè no vagin a Europa. Que no es creguin els traficants i que no posin en perill la seva vida ni els seus diners. Tot serà en va", ha conclòs Tusk, figura que representa els Estats membres, durant una conferència de premsa conjunta amb el primer ministre grec, Alexis Tsipras. Fa mesos que Brussel·les està intentat dissuadir el trànsit de migrants des de Turquia cap a Europa. Però el llenguatge que ha fet servir Tusk —referint-se a "immigrants il·legals, fins i tot al seu compte de Twitter— i el moment en què es produeix, amb colls d'ampolla de refugiats i migrants a la ruta dels Balcans, n'accentuen la duresa. Tusk ha subratllat: "Grècia ja no serà més un país de trànsit". És a dir, qualsevol que arribi a aquest país s'ha d'oblidar d'utilitzar-lo com a punt de partida per continuar la ruta cap a Alemanya, com ha passat fins ara. Tsipras, per la seva part, ha anunciat que en la cimera extraordinària de dilluns vinent demanarà "sancions" per a aquells països que no compleixen el "principi fonamental" de la Unió Europea (UE) sobre el "repartiment solidari de les càrregues" entre els seus membres. "Esperem que es reconegui que Grècia no pot assumir sola la càrrega (dels refugiats). El Tractat de Lisboa preveu el repartiment solidari de les càrregues. Nosaltres complim els nostres compromisos i esperem sancions per als que no ho fan", ha dit el primer ministre grec. Segons Tsipras, Grècia ja ha assumit una càrrega superior a la possible, cosa que no ha impedit que sigui fidel als principis arrelats en la seva cultura d'oferir ajuda a les persones necessitades. "Grècia farà tot el possible per oferir ajuda a les persones que ho necessiten... Forma part de la nostra cultura, altres països tenen una altra cultura", ha dit. Tsipras ha qualificat de "provocatiu" el rebuig d'alguns Estats membres de participar en la reubicació des d'Itàlia i Grècia i en el programa d'assentaments des de Turquia i els països limítrofs de Síria, i ha emplaçat la UE a aplicar amb rapidesa el que es va acordar. Amb això s’ha referir a l'acord de l'any passat de la UE de ressituar 160.000 refugiats des de Grècia i Itàlia, un compromís que fins ara gairebé cap país ha complert. El primer ministre hel·lè ha recalcat que Grècia està complint les seves obligacions i no només ha obert centres de primera acollida en què es registra "cadascun dels migrants i refugiats que arriben a les illes, sinó que també està retornant a Turquia centenars de persones a les quals s'ha rebutjat la sol·licitud d'asil. "A més estem construint amb rapidesa els centres de reubicació i d'estada temporal", ha afegit. La roda de premsa conjunta ha tingut lloc com a part de la gira de Tusk per diversos països de la denominada ruta balcànica, que continuarà aquesta tarda a Ankara, demà a Istanbul, i acabarà a Belgrad.
02-04-2016
Una imatge del material per als refugiats en un magatzem.
Diversos camions carregats de roba i altres productes per als refugiats han sortit aquesta setmana de Catalunya després de dies esperant els diners per afrontar el viatge. Diverses ONG van fer una crida de recollida abans de Setmana Santa i es van veure desbordades per una onada de solidaritat a Badalona, Cerdanyola o Terrassa. Les ONG i experts en cooperació celebren la voluntat ciutadana però veuen poc eficaç el mètode: demanen evitar transports llargs i comprar el material al més a prop possible de la zona. Tots demanen coordinació a les administracions.
Jesús Aragó és bomber a Terrassa. Col·labora amb una església protestant que realitza campanyes benèfiques habitualment. El divendres 18 de març, abans de Setmana Santa, va rebre la trucada del pastor del Rebost Solidari de Cerdanyola, una església baptista, perquè mobilitzés els seus companys. Tècnicament la data de recollida de roba havia de començar dimarts passat però durant les vacances els bombers havien enviat per whatsapp l’anunci i per llavors ja estaven desbordats de bosses sense cap tipus d’ordre. “Jo tenia reservada a la meva església una habitació de 50 metres quadrats que es va omplir de seguida”, explica Aragó.La xarxa de contactes es va haver d’ampliar i va arribar, entre altres llocs, fins a Badalona, on els carmelites descalços van viure la mateixa escena: un pati on es van amuntegar entre 7 i 8 tones de bosses, segons estima el pare Ángel Briñás.
Uns bombers de Terrassa traslladen roba a una de les furgonetes. Cristóbal Cuesta
El problema va arribar llavors. Tocava gestionar l’onada de solidaritat. Calia classificar la roba, guardar-la en caixes i etiquetar-les en anglès per facilitar la feina una vegada al campament. I el més difícil: carregar-les en camions i portar-les a la seva destinació. “Només teníem finançament per a un, però la resta [tres camions més] han anat sortint amb donatius”, reconeix Aragó. Des de dimarts les organitzacions van canviar el seu missatge: els ciutadans solidaris havien de deixar portar roba i quedar-se a ajudar a organitzar i fer ingressos en dos comptes corrents habilitats. El primer camió va sortir dimecres des de Figueres. Dos més ho van fer divendres des de Cerdanyola i el quart des de Màlaga.
“No té sentit recollir material a 3000 km si ho tens a 300”, diu Oriol Illa, president de la Mesa del Tercer Sector
Tot i així, en diversos locals i magatzems ara queda una quantitat incalculable de caixes amb productes que ningú sap quan ni cap a on sortiran. “Hi ha 50 camps de refugiats, a un o altre els portarem”, diu Aragó.Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector de Catalunya, creu que és positiu que la gent es mostri sensible al problema dels refugiats “però això no vol dir que qualsevol acció sigui eficaç”, explica. Com ell, diversos experts consultats proposen recaptar diners i fer la compra de productes en el terreny. “No té sentit recollir material a 3000 km si el tens a 300”, afegeix. Illa diu que als diners que costa moure el camió se li trauria més rendibilitat en el mateix Idomeni. En aquest sentit es posiciona Enric Morist, coordinador de Creu Roja Catalunya: “És evident que la gent i les entitats ho fan amb bon cor però la nostra experiència diu que l’enviament s’ha de fer sobre la base de necessitats contrastades reals”. Ignasi Carreras, exdirector general d’Intermón Oxfam i director de l’Institut d’Innovació Social d’Esade, defensa que normalment “és més determinant tenir recursos econòmics que permetin a les organitzacions treballar en el terreny”. Rafael Grasa, president de l’Institut Català Internacional per a la Pau, atribueix al fet que la gent se solidaritzi amb iniciatives properes en les seves localitats a la inacció del Govern central. Tots celebren la resposta ciutadana però alerten dels riscos de caure en un bonisme improductiu. “Nosaltres vam rebre un crit d’auxili i hi vam respondre”, justifica Aragó, que assegura que continuaran amb campanyes similars si creuen que ho necessiten. “La gent s’ha bolcat. Jo estic d’acord amb aquesta idea que seria millor que les entitats treballessin allà, però allò pel que sigui no està funcionant. Està funcionant això altre”, defensa. “El que cal fer és treballar de forma coordinada i fer un únic inventari dels productes, no un a cada poble”, insisteix Illa, que defensa el funcionament del comitè d’acolliment de refugiats malgrat les seves mancances.
Refugiats fan cua per rebre ajuda a Atenes. Alkis KonstantinidisREUTERSBrussel·les rebaixa l'ambició de la seva reforma del sistema d'asil a canvi de penalitzar amb duresa els qui no hi participin. La Comissió Europea presenta avui una proposta per canviar el marc comú, amb un mecanisme de distribució automàtica de refugiats que s'activa si algun Estat rep un 50% més de les demandes que pot assumir. L'Executiu comunitari planteja sancions en dues vies: els països que rebutgin repartir-se aquests demandants d'asil pagaran uns 250.000 euros per cada persona que deixin d'acollir. I per primera vegada els refugiats que vulnerin les regles rebran multes. La crisi de refugiats va dinamitar el principi que cada demandant d'asil ha de presentar la seva sol·licitud al primer país de la UE on arribi. Brussel·les va plantejar a l'abril l'opció de compartir responsabilitats des del primer refugiat que posés un peu en territori comunitari, però amb prou feines un terç dels Estats (entre ells Alemanya, Itàlia i Grècia) avalava la mutualització. Per vèncer resistències, l'Executiu comunitari proposarà avui que cada país segueixi tramitant les seves peticions fins a un cert nivell; si se supera, hi haurà un mecanisme anomenat corrector i de justícia per traslladar-les a altres Estats. La proposta figura en un document de 111 pàgines al qual ha tingut accés EL PAÍS. A cada Estat se li assignarà un nombre de demandes d'asil que es considerin assumibles en funció del seu PIB, la seva població i el nombre de refugiats que ha acollit des de països tercers. Si el país rep un 50% més d'aquest nombre, s'activarà el repartiment automàtic. Serà l'agència europea d'asil (EASO, per les seves sigles en anglès) la que fixarà la clau de repartiment i la que controlarà tot el procés, la qual cosa implicarà una ampliació de les seves competències. L'esquema segueix la lògica del mecanisme d'emergència activat al setembre per repartir-se 160.000 refugiats en dos anys, que segueix vigent, encara que amb prou feines ha aconseguit l'1% dels seus objectius. El nou sistema seria permanent, per aplicar en qualsevol altra crisi futura. Però, a més, reforma altres elements del marc comú d'asil per agilitar les decisions i perseguir més eficaçment els casos de frau.
En qüestió de mesos, i amb tres milions de refugiats a les portes d'Europa, el model de gestió dels fluxos migratoris de Melilla ha passat de ser qüestionat i criticat a ser un exemple a seguir, reflectit en mitjans de comunicació internacionals i fet publicitat per ministres i comissaris europeus. En menys d'un any, les anomenades “devolucions en calent”, que el Consell europeu entenia com una vulneració del Conveni Europeu de Drets Humans i de la Convenció sobre l'estatut dels refugiats del 1951, passaven a ser “compatibles amb la seva directiva de retorn”. La pressió migratòria ja no era només una cosa dels països del sud d'Europa i portava a la cancellera Angela Merkel el 8 de març passat a negociar, amb cara de gos i fins a la matinada a Brussel·les, amb el seu homòleg turc Erdogán per donar forma a un acord que feia enrojolar tota Europa: Turquia acolliria tots els refugiats retornats des de Grècia a canvi de 6.000 milions d'euros (en dues tandes), visats per als turcs a partir de juny i facilitats per al seu eventual ingrés en el club dels 28. La crisi humanitària més important des de la Segona Guerra Mundial relativitzava totes les regulacions migratòries existents. I on una comissària d'Interior sueca, Cecilia Malmström, havia assenyalat “una violació de la legislació” dels drets humans a Melilla, el seu successor, el grec Dimitris Avramopoulos, aplaudia al febrer la creació de l'oficina d'asil a la seva frontera amb el Marroc i avalava les devolucions massives des d'Espanya cap al país veí d'immigrants de tercers països, tal com es començarien a produir després a Turquia amb els sirians, fins i tot tenint estatus de refugiats. Dos països, el Marroc i Turquia, amb menys traves legals i una menor protecció dels immigrants, per fer el treball més incòmode d'Espanya i Europa respectivament. Les contraprestacions, no obstant això, no són tan clares i explícites en el cas marroquí i donen lloc a circumloquis entorn d'un tema tabú i sagrat per al regne alauita: el Sàhara Occidental. “Sense Turquia, Europa no podria fer front al drama dels refugiats”, admet el ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz. I, davant els qüestionaments pel respecte als drets humans, rasa: “Jo haig de dir que, igual que Turquia és un país segur, el Marroc és un país segu
Immigrants i refugiats fan cua per a una tassa de te en un camp d'Idomeni, a la frontera entre Grècia i Macedònia. STOYAN NENOVReuters Espanya ha acollit 18 refugiats des de l'acord europeu de setembre del 2015. Al març, el Govern espanyol es va comprometre a accelerar el ritme, amb l'arribada de 467 refugiats durant aquell mateix mes. Un informe de la Comissió Europea revela que gairebé dues setmanes després que el termini expirés no ha arribat ni un sol dels 467 promesos. Diverses institucions europees retreuen a Espanya aquests números decebedors, i sobretot la “falta de voluntat” de l'Executiu. Acnur, l'agència de l'ONU per als refugiats, es va sumar ahir a aquestes crítiques al Congrés.Les dades expliquen històries. I els números que va presentar ahir la Comissió Europea expliquen una història lletja sobre Espanya: el Govern de Mariano Rajoy es va comprometre a primers de març a ressituar (des de Grècia i Itàlia) i reassentar (directament des de Turquia) 467 refugiats abans d'acabar el mes. En aquells moments, Espanya havia acollit 18 refugiats, des de finals del 2015. I, malgrat les promeses, no n'ha arribat cap més. Espanya no ha acollit ni un sol dels 467 refugiats que va anunciar, quan ja han passat gairebé dues setmanes des de la data límit fixada pel mateix Govern en funcions. Brussel·les critica amb duresa aquestes xifres, i atribueix els pèssims números d'Espanya a la falta de voluntat del Govern central, segons fonts comunitàries. La sorpresa i el malestar per aquests magres resultats es traslladen a altres àmbits de la UE, i a diverses delegacions dels Vint-i-vuit. Fonts de l'Executiu van assegurar que ja s'han cursat totes les peticions. Espanya pretén endur-se 32 refugiats d'Itàlia, però l'Executiu transalpí no s'ha mogut en setmanes, segons va apuntar Exteriors. El Govern va prometre acollir 150 addicionals de Grècia; ja té a les seves mans 138 expedients de refugiats i està fent els controls de seguretat corresponents. Finalment, l'Executiu es va comprometre a reassentar 285 sirians des de Turquia: la Moncloa insisteix que ha reclamat a Acnur que comenci a tramitar els expedients, de moment sense resultat. Fonts d'Acnur van explicar que la petició de l'Executiu va arribar a mitjan març, i es va cursar immediatament.
Un refugiat després d'inhalar gas lacrimogen aquest diumenge.
La policia macedònia ha fet servir gasos lacrimògens per dispersar més de 500 refugiats concentrats en el límit del camp de refugiats d’Idomeni, a la frontera entre Grècia i Macedònia, segons informen testimonis de l'agència de notícies Reuters. Fonts de la policia grega han reconegut en un primer moment "un episodi de tensió", sense donar més detalls, però després les autoritats macedònies han confirmat els incidents i assegurat que els agents han actuat en defensa pròpia. Metges Sense Fronteres ha informat que almenys 260 migrants han resultat ferits durant els enfrontaments, segons recull l'agència France Presse.
16-05-2016
Els viatges del papa Francesc acostumen a anar pujant d'intensitat. I el viatge a l'illa de Lesbos, encara que amb prou feines ha durat quatre hores, ha començat amb tristesa davant “la catàstrofe humanitària més gran des de la II Guerra Mundial”, ha continuat amb la commoció de la trobada amb els refugiats del camp de detenció de Moria i ha conclòs, davant del port de Mitilene, amb una “vehement crida a la responsabilitat i la solidaritat” internacional. “Europa és la pàtria dels drets humans”, ha advertit Jorge Mario Bergoglio, “i qualsevol que posi un peu en territori europeu hauria de poder tenir-hi una experiència". El Papa ha volgut insistir en els drames individuals, més dolorosos per la indiferència que els envolta: “Molts dels refugiats que estan en aquesta illa i en d'altres parts de Grècia estan vivint en unes condicions crítiques, en un clima d'ansietat i por, de vegades de desesperació, per les dificultats materials i la incertesa del futur”. Els últims refugiats de Lesbos Francesc, que ha lloat el poble grec –“demostreu que en aquestes terres segueix bategant el cor d'una humanitat que sap reconèixer per sobre de tot al germà i la germana”-, ha criticat els que passen per davant les pròpies pors a la necessitat del proïsme. “La preocupació de les institucions i de la gent”, ha admès, “és comprensible i legítima, però no hem d'oblidar que els emigrants, abans que números són persones, són rostres, noms, històries. Per desgràcia, alguns, entre ells molts nens, no han aconseguit ni tan sols arribar: han perdut la vida al mar, víctimes d'un viatge inhumà i sotmesos a les vexacions de botxins infames”. El Papa ha pronunciat aquestes paraules al port des d'on són deportats els migrants. A la declaració conjunta subscrita per Francesc, el patriarca ortodox Bartomeu i l'arquebisbe Jeroni, s'adverteix: “Els tres líders religiosos demanen a les comunitats religioses que rebin, assisteixin i protegeixin més persones", i a tots els estats que "estenguin l'asil temporal, ofereixin l'estat de refugiats als qui són idonis, incrementin les iniciatives d'ajuda i treballin amb tots els homes i dones de bona voluntat per a un final ràpid dels conflictes actuals". “Esperem que el món respongui a aquestes situacions de necessitat tràgica" “No esteu sols. No perdeu l'esperança!”. Davant de milers de refugiats, confinats al centre de detenció de Moria, el papa Francesc ha confessat abans de traslladar-se al port de Mitilene: “Hem vingut per atreure l'atenció del món davant aquesta greu crisi humanitària, per implorar una solució”. Flanquejat pel patriarca ortodox Bartomeu i l'arquebisbe Jeroni, i sota la mirada del primer ministre grec, Alexis Tsipras, Jorge Mario Bergoglio ha afegit: “Tots sabem per experiència amb quina facilitat alguns ignoren els patiments dels altres o, fins i tot, arriben a aprofitar-se de la seva vulnerabilitat”. I, així i tot, ha volgut deixar-los un missatge d'esperança en destacar “la resposta generosa del poble grec” i de molts voluntaris, “especialment de joves que han vingut per ajudar des de tota Europa i del món”. El Papa ha pronunciat el seu primer discurs després d'haver recorregut el centre de detenció, on ha escoltat –per moments commogut-- els testimonis i l'agraïment de diversos centenars de refugiats, entre ells molts nens.
17-05-2016
El nou òrgan consensuarà actuacions en favor de l'acollida municipal al contingent de refugiats, informarà la ciutadania i promourà la seva participació
Demà a les 7 de la tarda, a la sala d'actes de la Masia Freixa, es constituirà la Taula de treball sobre les persones refugiades, acte que presidirà la regidora de Solidaritat i Cooperació Internacional, Maruja Rambla. Aquest nou espai de participació neix amb la voluntat d'aplegar totes aquelles entitats i ciutadania a nivell particular interessada per la situació generada pel conflicte de Síria i que ha derivat en una de les crisis humanitàries més greus a nivell de refugiats i refugiades des de la Segona Guerra Mundial. La seva posada en marxa també respon a la voluntat política expressada a través de la moció aprovada el passat mes de setembre, on s'especifica que l'objectiu d'aquest òrgan serà el de proposar actuacions consensuades en favor de l'acollida municipal al contingent de refugiats, informar a la ciutadania i promoure la seva participació. Per aquest motiu, aquesta activitat serà oberta al públic en general, més enllà de les entitats que hi vulguin participar. En l'acte de constitució està previst comptar amb experts que donaran, per una banda, la visió històrica del conflicte, i per una altra, la situació actual de la zona de guerra i dels camps on s'estan les persones refugiades. Tanmateix, es donarà compte dels projectes d'ajuda humanitària en els que s'està col·laborant actualment i també de la tasca realitzada en l'àmbit de la sensibilització els darrers mesos a la nostra ciutat. Així, participaran a la taula Òscar Monterde, investigador del Centre d'Estudis Històrics Internacionals, i representants de l'ONG Metges Sense Fronteres. La constitució de la Taula de treball sobre les persones refugiades és un pas més en la tasca que històricament ve portant a terme el consistori en el marc de la crisi de Síria. Amb anterioritat han estat diverses les accions que s'han endegat de la mà de Farmamundi, Creu Roja i l'ACNUR des de l'any 2013. Les darreres, aquest mateix any, contemplen la distribució de cupons per al consum de gas entre famílies sirianes a Jordània o la cobertura de les necessitats bàsiques per a més de 1.000 persones en trànsit a la frontera entre Sèrbia i Hongria. En l'àmbit de la sensibilització destaquen l'organització de diverses exposicions, d'un cicle de conferències o d'activitats informatives a les escoles.
18-05-2016 Pobles per títols
Limón fa més d'un any i mig que treballa en Refugio del Sonido. S'han editat quatre llibres disc que es vendran amb EL PAÍS per 2,95 euros. La recaptació es destinarà a la feina que fa Metges sense Fronteres per ajudar els milers de refugiats que busquen una salvació a Europa. El primer lliurament, Mar Egeo, es podrà comprar als quioscos a partir de diumenge. Els tres següents, tots amb nom de mar, en els diumenges successius. Cadascuna de les cançons dels àlbums porten per títol el nom d'una localitat mediterrània: Bratica, Gamasa, Cadaqués, Idku, Halat... Limón va voler destacar la sensació de malestar que li transmetien els textos que rebia i que formen part de cada lliurament. Ha escoltat el clam: “La gent està demanant a crits que es faci alguna cosa”. El millor barem, va emfatitzar, és que fins i tot els quiosquers han renunciat als seus beneficis i el que el comprador pagui anirà íntegrament a Metges sense Fronteres. “La gent està molt conscienciada. El 100% dels qui en senten parlar ho fan seu”, va assenyalar el músic. Per això ha comptat amb la col·laboració de grans escriptors, del Nobel Mario Vargas Llosa al Cervantes Juan Goytisolo, passant per Almudena Grandes, John Carlin, Juan Cruz, Ismael Diadié, Rosa Regàs, Martín Caparrós, Joan Manuel Serrat... Va voler destacar els textos de Paula Farias, responsable de Metges sense Fronteres per al Mediterrani: “Dilluns va treure 640 persones del mar. Abans de venir aquí, era a la seva oficina intentant donar un futur a aquestes persones i entre vòmit i vòmit al vaixell, escrivia els textos”. Farias va demanar que “Europa no perdi la seva dignitat”. Com a projecte musical que és, va pujar a l'escenari Jorge Drexler a tocar, amb Marwan, Milonga del moro judío. A l'escenari i units per la música es van barrejar així un uruguaià, de pare jueu alemany —Drexler va viure part de la seva adolescència a Israel—, amb un descendent de pare palestí. Drexler no pot ni pensar que si haguessin nascut en altres circumstàncies tots dos amics viurien separats per un mur. L'uruguaià va estrenar una cançó que ha compost amb el seu fill —El fin y el medio—, la primera que han fet junts, ja fa uns dos anys “quan teníem les primeres notícies d'aquest problema”. També es va poder veure per primera vegada en vídeo Vienen, en què han col·laborat intèrprets com Michelle Jenner, Tristán Ulloa, Emma Suárez, Malena Alterio, Dani Rovira, Candela Peña, Emilio Aragón, la periodista Mamen Mendizábal o el músic Alejandro Sanz, l'únic que no fa playback. Lletra eloqüent: “Vénen de la fam i del fred...” La música composta per Limón va ser interpretada per joves estudiants de gairebé 20 nacionalitats del Berklee College of Music. Destaca la col·laboració amb una jove nord-americana de pare ugandès i mare siciliana, Tonina Saputo, contrabaixista de jazz i cantant de boleros cubans, que interpreta Un trago de tu vida, un clar exemple que els moviments humans i les mescles no només són necessàries, sinó enriquidores. “Si bebo el agua que tú bebes, si piso el suelo que tú pisas, dime por qué tanto duele...”, diu part de la cançó. Refugio del Sonido vol servir així perquè ningú torni a haver-se d'empassar aigua salada fugint del seu país i per despertar les consciències de tots. 19-05-2016
El nou Índex de Benvinguda als Refugiats revela que les polítiques governamentals sobre refugiats no sintonitzen amb l'opinió pública
Acte favorables a l'acollida de persones refugiades (Oviedo, Astúries)
Alemanya, Xina i Regne Unit, en els primers llocs de l'índex que mesura l'acceptació pública dels refugiats; Rússia, a la cua.
Globalment, una de cada 10 persones permetria l'estada de refugiats a la seva casa i 3 de cada 10, al seu barri.
Crida a la Cimera Humanitària Mundial perquè doni suport al "Pacte Mundial" destinat a ajudar les persones refugiades.
Espanya és on més suport aconsegueix el dret a l'asil, amb un 78% favorable que les persones que fugen de la guerra o la persecució puguin tenir accés a aquesta protecció.
La immensa majoria de la gent (80%) rebria persones refugiades amb els braços oberts, i molts estarien fins i tot disposats a acollir-les a la seva pròpia casa, segons una enquesta mundial encarregada per Amnistia Internacional.
El nou Índex de Benvinguda als Refugiats, basat en una enquesta mundial a més de 27.000 persones realitzada per GlobeScan, consultoria especialitzada en estratègia de renom internacional, classifica 27 països de tots els continents segons el grau de disposició de la seva població a acceptar que visquin persones refugiades a casa seva, als barris, ciutats i països. L'estudi demostra que la població està disposada a donar la benvinguda als refugiats fins a nivells sorprenents. Així mateix, demostra que el discurs polític en contra dels refugiats no es correspon amb l'opinió pública. "Aquestes xifres parlen per elles mateixes. La gent està disposada a donar la benvinguda a les persones refugiades; les respostes inhumanesdels governs a la crisi de refugiats no tenen pràcticament res a veure amb les opinions de la ciutadania dels seus països", ha afirmat el secretari general d'Amnistia Internacional, Salil Shetty. "L'Índex de Benvinguda als Refugiats posa al descobert la vergonyosa manera en què els governs han jugat amb la vida de persones que fugen de la guerra i la repressió adoptant polítiques a curt termini. Han de prendre bona nota d'aquests resultats, que reflecteixen amb claredat que la immensa majoria de la gent està més que disposada a acollir refugiats als seus països." "Els governs no poden permetre que la seva resposta a la crisi de refugiats estigui supeditada als titulars. Amb massa freqüència recorren a la retòrica xenòfoba contra els refugiats a la recerca d'alts índexs d'aprovació. Aquesta enquesta sembla indicar que no escolten a la majoria silenciosa de cordials ciutadans que es prenen la crisi dels refugiats com un afer personal." Xina, Alemanya i Regne Unit encapçalen el primer Índex de Benvinguda als RefugiatsXina ocupa el primer lloc de l'Índex de Benvinguda als Refugiats, seguida d'Alemanya i Regne Unit. Els països amb menor puntuació van ser Rússia, Indonèsia i Tailàndia. Una mica menys de la meitat de les persones enquestades a la Xina (46 %) van dir que acceptarien refugiats a la seva pròpia casa. A Alemanya, més de la meitat (57%) van dir que acceptarien persones refugiades al seu barri, i 1 de cada 10, que les admetrien a casa seva. Pràcticament tots els alemanys enquestats (96%) van dir que acceptarien refugiats al seu país, i només el 3% va dir que els denegaria l'entrada. La població del Regne Unit és la segona més disposada a acollir refugiats en les seves llars (29%). Un percentatge fins i tot més alt (47%) va dir que acceptaria refugiats al seu barri. La immensa majoria de la població britànica (87%) permetria l'entrada de persones refugiades al Regne Unit. No hi ha senyals de caiguda de l'acceptació en la població de diversos països que ja acollien a un nombre elevat de persones refugiades: Grècia i Jordània ocupaven, al costat d'Alemanya, un dels 10 primers llocs de l'Índex. L'Índex de Benvinguda als Refugiats mesura per primera vegada els nivells d'acceptacióL'Índex de Benvinguda als Refugiats es va elaborar preguntant a 27.000 persones de 27 països amb quin grau de proximitat acceptarien les persones refugiades en una escala gradual: a casa seva, el seu barri, la seva localitat/poble/ciutat o el seu país, o si els denegarien rotundament l'entrada. Els resultats demostren que la població està disposada a donar la benvinguda als refugiats fins a nivells sorprenents:
A tot el món, una de cada 10 persones acolliria persones refugiades a casa seva: el percentatge s'eleva fins al 46% a la Xina, el 29% al Regne Unit i el 20% a Grècia, però només és de l'1 % a Rússia i del 3 % a Polònia.
Globalment, el 32 % va dir que acceptaria refugiats al seu barri, el 47%, en la seva localitat/poblo/ciutat, i el 80%, al seu país.
En 20 dels 27 països, més del 75% dels enquestats van dir que permetrien l'entrada de refugiats al seu país.
Globalment, només el 17% va dir que prohibiria l'entrada de refugiats al seu país. Només en un país, Rússia, més d'un terç de les persones enquestades van dir que els denegarien l'entrada (61%).
La població dóna suport a l'accés a l'asil i vol que els governs actuïnL'enquesta utilitzada per elaborar l'Índex incloïa així mateix dues preguntes més sobre l'accés a l'asil i les polítiques actuals sobre refugiats.
Accés a l'asil:
El 73 % dels enquestats acceptaven que les persones que fugien de la guerra o la persecució havien de poder refugiar-se en altres països.
El suport a l'accés a l'asil és especialment intens a Espanya (el 78% està molt d'acord), Alemanya (69% molt d'acord) i Grècia (64% molt d'acord).
Els governs han de fer més per ajudar a les persones refugiades:
El 66 % dels enquestats van dir que els seus governs haurien de fer més per ajudar als refugiats.
A diversos països afectats de ple per la crisi de refugiats, tres quartes parts o més volen, així i tot, que els seus governs facin més, entre els quals Alemanya (76 %), Grècia (74 %) i Jordània (84 %).
On menys suport va haver-hi a un augment de l'acció governamental va ser a Rússia (26 %), Tailàndia (29 %) i Índia (41 %).
"No ens esperàvem nivells tan alts de solidaritat amb els refugiats, però els resultats reflecteixen la inspiradora compassió humana que sent la ciutadania cap als qui fugen de la guerra. Volen fer el que puguin per ajudar i no donar-los l'esquena. Els polítics han de reflectir aquest mateix esperit", ha afirmat Salil Shetty. "Aparentment, la població està més compromesa amb els principis consagrats en el dret internacional que molts dels seus governs, que, cada vegada amb més freqüència, incompleixen o ignoren compromisos que s'han mantingut durant 65 anys." Cimera Humanitària Mundial: la responsabilitat comuna de protegir les persones refugiadesPer respondre a la crisi global dels refugiats, Amnistia Internacional demana als governs que reassentin 1,2 milions de persones refugiades abans de finals de 2017. Es tracta d'un nombre molt superior als 100.000 que els governs accepten anualment en l'actualitat, però representa menys d'una desena part dels 19,5 milions de refugiats que avui hi ha al món. A més, Amnistia Internacional demana als governs que assistiran la setmana que ve a la Cimera Humanitària Mundial, que se celebra a Istanbul els dies 23 i 24 de maig, que es comprometin a adoptar un nou sistema permanent per compartir la responsabilitat d'acollir i assistir a les persones refugiades. Aquest "pacte mundial per compartir la responsabilitat", ja proposat per l'ONU el 9 de maig, després seria adoptat en una cimera d'alt nivell de dirigents mundials afavorida per l'ONU el 19 de setembre. El secretari general Ban Ki-Moon ha convocat ambdues cimeres per abordar la major de les crisis humanitàries i de refugiats que hi ha hagut en 70 anys. En la Cimera Humanitària Mundial, els governs també han d'abordar el dèficit de 15.000 milions de dòlars nord-americans en finançament humanitari que l'ONU va posar en relleu a principis de 2016, aportant més diners per donar suport tant a la població refugiada com als països que acullen un gran nombre de persones refugiades. "Els esforços dels governs per mantenir allunyades a les persones que fugen de la guerra i la persecució topen frontalment amb la humanitat i la solidaritat de la ciutadania dels seus països, per no esmentar les obligacions que han contret en virtut del dret internacional. Als refugiats cal ajudar-los, protegir-los i acollir-los en les comunitats, no recloure'ls a distància en camps de refugiats i centres de detenció", ha afirmat Salil Shetty. "Els polítics han de deixar de cedir terreny a la intolerància i la divisió i escoltar a la gent que desitja ajudar els seus congèneres. Han de solucionar el vergonyós desequilibri que fa que el 86% dels refugiats del món siguin acollits pels països més empobrits del món, mentre que els rics renunciar a complir les seves responsabilitats." Espanya, favorable a l'acollida Espanya és un dels països enquestats que més a favor es posiciona a l'hora d'acollir les persones refugiades i sol·licitants d'asil. D'una banda, se situa al capdavant de la població que està d'acord amb l'accés a l'asil, amb un 78% de les persones que consideren que cal permetre l'asil per a les persones que fugen de la guerra o la persecució . A més, es troba en sisè lloc en l'Índex de Benvinguda als Refugiats, amb un 97% d'habitants que estarien disposats a acollir aquestes persones a casa seva, al seu barri, població o país. Així ho mostra també el manifest #YoAcojo, que mostra la solidaritat amb aquestes persones i que ja han firmat més de 50.000 persones i gairebé 800 organitzacions, 88 de les quals catalanes. Alhora, mentre el 61% de les persones espanyoles enquestades considera que el govern hauria de fer alguna cosa més per a les persones refugiades i sol·licitants d'asil, situant-se en quart lloc amb aquesta opinió, les autoritats a Espanya segueixen mantenint xifres ridícules de reassentament i reubicació. Informació complementària: com es va elaborar l'Índex de Benvinguda als RefugiatsL'Índex de Benvinguda als Refugiats classifica els països en una escala de 0 a 100, on 0 = totes les persones enquestades prohibirien l'entrada de refugiats al país, i 100 = totes les persones enquestades acceptarien refugiats a la seva casa o al seu barri. L'índex es calcula puntuant els països sobre la mitjana de respostes a la pregunta: "A títol personal, amb quin grau de proximitat acceptaria persones que fugen de la guerra o la persecució?" Es va establir una escala de 100 sobre les respostes com segueix: 0 = "Els negaria l'entrada al meu país"; 33 = "Els acceptaria al meu país"; 67 = "En la meva localitat/ poblo/ciutat", i 100 = "A la meva casa o al meu barri".
20-05-2016
Dels 160.000 refugiats que es va comprometre a acollir la UE només se n’han reubicat 1.683
La xifra de refugiats al món supera els seixanta milions de persones, una dada sense precedents des de la segona guerra mundial
Aquesta setmana les autoritats gregues han desallotjat els prop de 8.500 refugiats que es troben al camp improvisat d’Idomeni, just a la frontera amb Macedònia. El tancament de la frontera el 8 de març per part d’Skopje, va provocar que milers de refugiats es quedessin acampats a l’espera de que es reobrís la frontera. En poc més d’una setmana el campament quedarà buit, traslladant els refugiats a centres d’acollida d’altres zones de Grècia. Entre el 17 de febrer i el 9 de març, segons dades de l’ACNUR, es van registrar 50.714 refugiats, dels quals només 7.341 van poder passar la frontera abans del tancament. D’aquests, la gran majoria eren sirians (41%). Un 34% eren nens, un 20% dones i un 47% homes. Dels 160.000 refugiats que es van comprometre a acollir entre els estats membres, només se n’han reubicat 1.683. En canvi des del 2014, 8.651 persones han perdut la seva vida travessant el mar. Demandants d’asil El 2015, segons dades de l’ACNUR i l’Eurostat, la Unió Europea va rebre 1.255.640 primeres sol·licituds d’asil. En contraposició, es van aprovar 292.540 sol·licituds, havent un clar dèficit entre demandes i respostes. D’aquestes sol·licituds, 363.775 eren sirians. Els següents països amb més sol·licituds van ser Afganistan (178.230), Irac (121.535), Albània (65.935), Pakistan (46.400)i ) i Iran (25.360). En l’altre sentit, la majoria de sol·licituds anaven dirigides a Alemanya (441.800), Hongria (174.435) i Suècia (156.110). En canvi només 14.600 anaven dirigides a Espanya, molt per sota d’altres estats similars com Itàlia (83.245) o França (70.570). Dades de l’Eurostat. Les dades de l’últim trimestre de 2015 mostren com els sirians són els refugiats que més sol·licituds fan, però aquests percentatges varien depenent del país. A Espanya per exemple, encara que el grup majoritari són els sirians (30%), els dos següents grups són específics d’Espanya, sent aquests els ucraïnesos (24%) i els veneçolans (8%). Encara que Espanya rep un baix nombre de sol·licituds, és el país més sol·licitat entre els ucraïnesos. Depenent de la nacionalitat hi ha major o menor preferència per segons quin estat. Encara que Alemanya és qui rep més sol·licituds, prop del 40% dels afgans sol·liciten a Suècia (per 18% d’Alemanya), així com també és el majoritari entre els iranians (23%). Entre els russos, l’opció majoritària és Polònia (46%), així com un 69% dels nigerians i un 42% dels pakistanesos es decanten per Itàlia. Encara que Alemanya rep moltes sol·licituds, destaca percentualment especialment entre els kosovars (63%) i serbis (79%). Com ja hem comentat Espanya és el país més sol·licitat entre ucraïnesos (23%), mentre que les xinesos demanen majoritàriament a França (52%).
21-05-2016 «La causa del creixement de l'extrema dreta alemanya, en bona part, és que Europa ha deixat Merkel tota sola. Alemanya ha intentat una aproximació als refugiats que no ha seguit pràcticament ningú més».
Crec que no som conscients fins a quin punt vivim un moment d’emergència a tot Europa. Durant dècades, des del final de la Segona Guerra Mundial, Europa ha treballat molt per crear un espai de pau, llibertat i confort, que agradés als europeus, que fos un referent mundial i que resultàs atractiu als nostres veïns. No ha estat gens senzill i el resultat és evidentment molt imperfecte. Però contemplar què passa aquestes darreres setmanes i veure on ens pot dur simplement espanta. Espanta molt. Ahir l’extrema dreta va obtenir un resultat extraordinari a les eleccions alemanyes. Dir-ne preocupant és dir poc. És un resultat que esborrona. Cap societat no ha treballat tant com l’alemanya, durant anys i anys, per eradicar la xenofòbia, el racisme i la intolerància. La culpa que arrossegaven per allò que havien fet durant el nazisme semblava una vacuna eficaç. Però tot se n’ha anat en orri en cosa de setmanes. La cancellera Merkel va prendre una decisió coratjosa i digna arran del problema dels refugiats: va decidir d’obrir les fronteres, i ho ha pagat car. L’ascens d’Alternativa per Alemanya, propulsada per la repulsa als refugiats i el racisme, és una notícia pèssima, molt anguniejant. Sobretot perquè la causa, en bona part, és que Europa ha deixat Merkel tota sola. Alemanya ha intentat una aproximació als refugiats que no ha seguit pràcticament ningú més. I això li ha fet mal. És esfereïdor d’observar com els països europeus s’han desentès totalment dels refugiats i han mirat d’evitar la seua responsabilitat. És terrible de veure com la Unió Europea es manifesta incapaç d’obligar els estats a fer les polítiques que caldria. Enfront d’un problema greu, realment molt greu, simplement hem vist desfer-se la solidaritat europea i alçar-se murs. Un murs que són contra els refugiats, però que, com es va veure ahir a Alemanya, esdevenen murs també contra Europa mateix. Schengen avui és col·lapsat amb sis estats que han restablert unes fronteres que havien desaparegut. I la pitjor de totes: l’Europa que els pares fundadors van voler que tingués una clara voluntat ètica de no repetir segons quines escenes ha fallat miserablement. Les imatges dels camps de refugiats a la frontera macedònia són insuportables per a qui tinga una sensibilitat mínima. L’acord amb Turquia és una vergonya. I la violació dels drets dels refugiats i de la llei internacional només es pot qualificar de miserable. Europa, per tot plegat, viu un moment d’emergència i no podem amagar-ne ni un minut més l’extrema gravetat. Ve de lluny, és cert, i no té solució fàcil si les institucions europees continuen fent com fan. Açò és el resultat de l’Europa que ha forçat mig continent a l’austeritat i la pobresa mentre engreixava els bancs; l’Europa que no ha sabut establir mecanismes democràtics de governança de la Unió i ha trencat l’equilibri institucional en favor dels estats egoistes; l’Europa altiva que no escolta ni els seus ciutadans ni vol saber res de les reclamacions democràtiques. Però això que vivim arran de la crisi dels refugiats és el pitjor malson polític que podíem imaginar. I a l’horitzó, amb fronteres tancades, xenofòbia, ascens de l’extrema dreta, referèndum britànic i paràlisi a Brussel·les, s’hi albiren unes nuvolades negres, negres, com no n’havíem vistes mai la gent que vam nàixer després de la guerra…
22-05-2016
Rescat de refugiats a Lesbos Foto: Sergi Cámara
La situació actual de refugiats de la guerra de Síria, conjuntament amb emigrants econòmics i sol·licitants d’asil de molts altres països, ha accentuat la crisis migratòria de l’Orient Mitjà cap a Europa. Al 2015 més d’un milió de persones van arriscar la seva vida per aconseguir tenir una oportunitat de futur. La resposta dels països europeus està sent d’allò més sorprenent. Mentre que les institucions europees presumeixen de solidaritat i d’un premi Nobel de la pau aconseguit el 2012, les seves polítiques donen l’esquena a en aquesta crisi, segellant fronteres i oprimint les esperances de les veritables víctimes d’una guerra injusta promoguda pels mateixos estats de la UE. No obstant, molts ciutadans europeus han decidit anar més enllà del paper de les institucions i s’han organitzat per donar una primera resposta humana a en aquesta situació. Centenars de persones de tots els països de la UE s’estan acostant als principals punts d’arribada de refugiats per ajudar i fer que l’infern que pateixen les víctimes del sistema polític-econòmic a l’Orient Mitjà sigui una mica més lleu. La Mariona Cruelles ha estat voluntària durant els mesos de desembre 2015, i gener i febrer 2016 col·laborant en l’acollida de refugiats a l’illa de Lesbos primer, i després a Idomeni, en la frontera Grècia-Macedònia. La gestió dels camps de rebuda de la costa de l’illa grega era on calien més mans per complementar les feines de ONGs com ACNUR. La Mariona ens explicarà de primera mà quina és la situació actual dels refugiats en la seva lluita per entrar a Europa.
23-05-2016 Des del Col·legi volem transmetre la nostra indignació davant de les declaracions enviades per Gemma Poca, una infermera catalana, des del camp de refugiats d’Idomeni. El seu estremidor relat sobre les persones que es troben refugiades al camp i les accions repressives de la policia, que fins i tot llença gasos lacrimògens, són inadmissibles.
Grècia desallotja el camp de refugiats d'Idomeni
Es preveu que avui surtin uns 4.000 immigrants a d'altres instal·lacions obertes al nord de Grècia
AGÈNCIES Atenes
La policia grega comença a desallotjar el camp de refugiats d'Idomeni / YANNIS KOLESIDIS/ EFE
122
La policia grega ha començat a desallotjar el campament improvisat d’Idomeni, a la frontera amb Macedònia, on des del mes de febrer hi ha més de 8.400 refugiats. Segons un portaveu de la policia, fins ara han estat traslladats uns 1.100 refugiats en autobusos que han sortit cada hora en direcció Sindos i Derveni, tots dos a la província de Tessalònica. Les previsions de les autoritats és que avui marxin unes 4.000 persones i que Idomeni quedi buit en els propers deu dies.
El govern grec ha mantingut que no pretén cap desallotjament forçós del camp informal i, de moment, segons testimonis presencials, l'operació per buidar-lo s'està fent sense aldarulls, ja que els refugiats han començat a deixar les seves tendes voluntàriament i esperen amb calma davant dels autobusos.
Les mateixes fonts afirmen que el criteri de selecció es fa segons la nacionalitat per evitar "hostilitats" entre els refugiats i facilitar-ne els processos d'asil.
«Els refugiats se'n van d'Idomeni plorant, tristos i cansats»
"Alguns es plantegen tornar als seus països, però és l’últim que volen. Hi ha màfies que els prometen, per 1.800 euros, una via d’entrada a Europa", explica una voluntària.
El govern grec també preveu desmuntar la resta d'assentaments i reallotjar els refugiats en camps militars.
25-04-2016
Naufragio: Un vaixell amb migrants a bord s'enfonsa aquest dimecres abans d'una operació de rescat davant de les costes de Líbia. REUTERS
Un vaixell amb centenars de migrants a bord s'ha enfonsat enfront de les costes de Líbia quan estava sent auxiliat per una nau de la Marina Militar italiana. Per bé que unes 500 persones han estat rescatades amb vida, almenys set han mort i es desconeix la xifra de desapareguts. Segons la primera reconstrucció dels fets, els migrants van emetre un senyal de socors i, quan la nau Bettica ja es trobava al seu costat per iniciar les tasques de salvament, la barcassa va bolcar “a causa de la inestabilitat provocada pel gran nombre de persones a bord”, segons una nota de l'Armada italiana. A més de la Bettica, en el salvament ha participat la fragata Bergamini, que ha enviat a la zona el seu helicòpter de rescat. El naufragi s'ha produït a 18 milles de les costes de Líbia, ja en aigües internacionals. En les últimes hores, la Guàrdia Costera italiana, encarregada de la coordinació de les operacions de rescat a la Mediterrània, ha informat del salvament de 5.600 persones que intentaven arribar a les costes d'Itàlia en 23 embarcacions. Una de les naus que ha participat en les operacions d'auxili ja ha arribat a Palerm amb 1.053 migrants a bord, entre ells 260 menors no acompanyats.
Dilluns passat, al voltant de 2.000 migrants van ser rescatats a la Mediterrània i 14 més es van donar per desapareguts després de naufragar la barcassa amb la qual intentaven arribar a Itàlia durant la matinada de diumenge. La Guàrdia Costera de Roma va coordinar un total de 15 operacions de salvament, en les quals van participar embarcacions de la Marina Militar italiana, de Metges Sense Fronteres i la nau irlandesa Le Roisin.
26-05-2016
Una embarcació amb 100 immigrants naufraga a la costa de Líbia
El capità Antonello Antonello de Renzis Sonnino calcula que han mort entre 20 i 30 persones en el segon naufragi en dos dies
Nou naufragi a les costes de Líbia aquest dijous. Una embarcació amb unes 100 immigrants a bord ha bolcat uns 65 quilòmetres del litoral. El capità Antonello Antonello de Renzis Sonnino calcula que han mort entre 20 i 30 persones, però encara no hi ha dades confirmades. El naufragi, registrat hores després que un vaixell amb 600 immigrants també bolqués al canal de Sicília, ha mobilitzat mitjans aeris i navals de la missió comunitària, que ha difós imatges de l'embarcació i del rescat. Un total de 37.785 persones han arribat a Itàlia des de principis d'any segons dades d'ACNUR i 179.552 han viatjat fins a Europa per via marítima. Almenys 761 persones han mort o desaparegut en aquesta perillosa travessa.
27-05-2016
El drama dels refugiats ha entrat aquest dimecres al Parlament de la mà de la CUP. La diputada Gabriela Serra ha preguntat al president Carles Puigdemont sobre l'esforç que pensa en fer el Govern per protegir-los i acollir-los. Posteriorment, ha simbolitzat la denúncia de la situació posant-se una armilla salvavides taronja com les que utilitzen els ciutadans sirians, iraquians i afganesos, entre altres nacionalitats, quan arriben a les illes gregues procedents de Turquia.
Puigdemont, en resposta a la diputada de la CUP, ha assegurat que, en aquest cas, “Catalunya mostrarà el millor rostre d’Europa, en un tema en què el continent ha ensenyat la seva pitjor cara”. Tot seguit, ha definit com a “vergonya” la resposta d’alguns estats a un drama tan sagnant, que inclou la desaparició de milers d’infants. El president ha reconegut que fins ara les partides destinades a l’acollida de persones que fugen són insuficients, però que el Govern pensa fer un esforç seriós, mirant cap als pressupostos.
Mentre Puigdemont responia la interpel·lació, dues persones del públic s'han aixecat i han mostrar dues armilles salvavides taronges.
28-05-2016
Dels cinc voluntaris catalans de la Brigada Vallesana que van ser detinguts al camp d’Eko, prop d’Idomeni, la noia, Ariadna, encara resta retinguda a la comissaria i serà jutjada aquest matí. L’activista ha estat acusada de desobediència a l’autoritat i és retinguda perquè ha exigit la presència d’un advocat. Dos dels altres arrestats, Arnau i Juanma, seran jutjats el dia 24 de juny. Dos més han sortit sense càrrecs. Els membres de la Brigada Vallesana van ser detinguts quan eixien del camp d’Eko i s’adreçaven en cotxe cap a Polykastro, un poble de la vora, on viuen. Eko és una gasolinera –uns 25 quilòmetres al sud d’Idomeni– que s’ha convertit en un camp de refugiats improvisat. La policia va escorcollar el cotxe dels voluntaris catalans i, sense donar cap informació, els va detenir. A la comissaria de Kilkis els van mantenir incomunicats i els van requisar els mòbils. Aquests dies, la policia grega ha intensificat el control i la pressió sobre els voluntaris i els activistes que treballen al camp d’Idomeni. El govern els acusa d’haver atiat les protestes i aldarulls de diumenge, quan uns 2.000 refugiats van provar de superar la tanca que separa Grècia de Macedònia. Metges Sense Fronteres va haver d’atendre unes 300 persones pels efectes del gas lacrimogen i les bales de goma dels antiavalots macedonis. 29-05-2016
El grup Txarango va anar a visitar els camps de refugiats d’Idomeni el cap de setmana passat, per viure aquella realitat de prop i intentar ajudar amb la seva música. ‘La idea era anar-hi per conèixer la situació. Anar-hi per ajudar, com tanta gent que hi ha allà. Portàvem els trastos perquè, si servia de res i no era una cosa marciana que hi hagués música en un lloc com aquell, doncs els poguéssim treure. Al cap de deu minuts ja teníem quatre concerts organitzats pels diversos camps de refugiats’, va explicar ahir Alguer Miquel, cantant del grup, al programa ‘La Tribu’ de Catalunya Ràdio. Segons Alguer, un dels moments més emocionats del viatge va ser quan van deixar els instruments a alguns refugiats músics perquè poguessin tocar i recuperessin un instant la seva vida anterior.
El cantant de Txarango va reconèixer que estava molt impressionat, després d’aquella experiència a Indomeni. ‘Els camps són tendes de campanya. Són grans acampades, amb una olor de plàstic molt bèstia’, explicava. I es declarava sorprès per la quantitat de voluntaris catalans que hi ha a Grècia. A més, encoratjava tothom qui pogués a anar-hi a donar un cop de mà. ‘Necessiten gent: ginecòlegs, dentistes… Tothom hi té una funció.’ També recordava la crida de diverses organitzacions, que diuen que no es necessita tant roba com diners, i explicava que hi havia arribat tanta roba que ara també la feien servir per encendre foc als camps. ‘Tot el que ens n’arriba és distorsionat; tothom qui pugui hi ha d’anar’, recomanava. Així mateix, el cantant reclamava que els governs de la Unió Europea s’hi arribessin per entendre la situació. ‘Aquí ens arriben notícies que diuen que treuen la gent dels camps, però de gent n’hi continua arribant’, va dir. Al seu entendre, als governs els interessa de fer créixer aquestes notícies per frenar l’arribada de nous refugiats. ‘Els qui hi arriben ara, hi arriben com a detinguts i són deportats a Turquia. Arriben lligats amb brides de plàstic de dos en dos i en unes condicions reprovables’, va explicar. Un dels moments que va marcar el viatge d’Alguer Miquel va ser quan, després de tocar en un camp, una dona se li va acostar per donar-li les gràcies i li va demanar si la podia acompanyar a la seva tenda de campanya per presentar-li la seva filla. Quan hi va arribar es va trobar una nena de set dies, que havia nascut allà mateix. La vida a Idomeni continua, no s’atura. ‘És gent supertranquil·la, que tota l’estona intenta donar-te un somriure i dignificar la seva situació. Estan absolutament agraïts a tota la gent que són allà per ajudar-los’, explicava. Alguer Miquel reconeixia que l’havia impressionat molt l’actitud de la gent: ‘Són molt benvolents i tranquils. Intenten no molestar els grecs en cap moment.’ ‘Idomeni és una estació de tren, però per les vies ja no hi passen trens’, deia. I això, per ell, crea una situació un punt poètica: ‘Estan plantats esperant un tren que no passarà mai.’ El cantant va explicar que quan ells hi eren corria el rumor que el dia 4 obririen les portes, però tots sabien que no era veritat. ‘És una manera de calmar els ànims de la gent.’ D’una gent que ho ha perdut tot. Com un noi que, a només quinze anys, després d’haver vist com es moria el seu pare durant la guerra a Síria i la seva mare embarassada en un camp, es va tirar un bidó de gasolina per sobre perquè reobrissin la clínica que els governants havien tancat per falta de permisos. ‘Parlem d’una tenda de campanya: els obliguen a tancar per persuadir el desallotjament.’
30-05-2016 La UE expulsarà cap a Turquia tots els refugiats que arribin a Grècia
Els 28 es comprometen a donar asil a un sirià identificat en territori turc per cada persona expulsada
La Unió Europea expulsarà fins a Turquia totes les persones que arribin a Grècia de forma irregular, inclosos els demandants d’asil, segons el principi d’acord a què han arribat els líders dels 28 amb el govern turc. En una llarga cimera a Brussel·les, els caps d’estat i de govern de la UE s’han compromès a pagar més diners a Ankara i a liberalitzar els visats pels ciutadans turcs el mes de juny a canvi que el govern d’Ahmed Davutoglu accepti el retorn cap al seu territori de qualsevol persona que arribi irregularment a les illes gregues. La UE donarà asil a un sirià per cada ciutadà retornat a Turquia. El principi d’acord s’haurà de detallar en els propers dies i ratificar a la cimera del 17 i 18 de març. Els líders europeus han acceptat, en termes generals, les condicions plantejades per Turquia per frenar la crisi dels refugiats, tot i que encara no han arribat a un acord final. El govern de Davutoglu, com han confirmat el president de l’Eurocambra, Martin Schulz, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha exigit duplicar els 3.000 milions d’euros oferts fins ara per Brussel·les. En el document final de la reunió, els líders proposen ‘accelerar el pagament dels primers 3.000 milions d’euros per garantir el finançament dels projectes inicials abans del març i decidir sobre finançament addicional’ per ajudar els refugiats sirians a Turquia en els propers dies. A més, proposen ‘retornar tots els nous immigrants que creuin de Turquia a les illes gregues’, una expulsió que pagaria la UE. A canvi, ‘per cada sirià readmès a Turquia des de les illes gregues, un altre sirià a Turquia anirà a un estat membre’. El document també parla ‘d’accelerar la implementació del full de ruta per a la liberalització dels visats’, amb l’objectiu d’aixecar tots els requeriments pels ciutadans turcs ‘com a molt tard a finals de juny del 2016’. Finalment, la UE també s’ha compromès amb Turquia a preparar els passos per impulsar les negociacions d’adhesió.
31-05-2016 Tàrrega acull tres dies per debatre sobre la crisi dels refugiats i la situació a la Mediterrània, amb la col·laboració de STOP Mare Mortum, Girona pels Refugiats i Unitat Contra el Feixisme i el Racisme. Durant tres dies, el municipi de Tàrrega acollirà xerrades, debats, exposicions, sopars populars i fins i tot un concert per reflexionar sobre la situació a la Mediterrània, la islamofòbia i la crisi de les persones refugiades. Amb el nom “Què està passant al Mediterrani?” aquestes jornades han estat organitzades per la Fundació Solidària Flama i pel Casal Popular El Rostoll, i també comptaran amb la col·laboració de STOP Mare Mortum, Girona pels Refugiats i Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR). A continuació, es detalla el programa:
Dissabte 21 de maig, a les 19h
Xerrada-debat: “Nord d’Àfrica i Orient Mitjà: anàlisi de la situació” A càrrec de Nazanín Armanian, escriptora, periodista i politòloga iraniana i d’Özgür Günes Öztürk, investigadora tècnica del CIEMEN. Lloc: Biblioteca Comarcal (pl.Sant Antoni, Tàrrega)
Divendres 27 de maig, a les 20h
Xerrada-debat: “La crisi dels refugiats i l’Europa fortalesa” A càrrec de Beatriu Guarro, membre de la Plataforma STOP Mare Mortum i Elisabet Punset, membre de RefuGis, Girona pels refugiats. Lloc: Biblioteca Comarcal (pl. Sant Antoni, Tàrrega)
Dissabte 11 de juny, a les 20h
Presentació del llibre “Combatir la islamofobia” i presentació d’UCFR A càrrec de Fatiha El Mouali, llicenciada en Ciències Econòmiques i Tècnica d’Acollida, i Carme Tolosana, membre d’UCFR. Lloc: Casal Popular el Rostoll (pl. dels Àlbers, Tàrrega)
Dissabte 11 de juny, a les 22 i a les 23h
Sopar popular i Concert amb Xavier Mayora. Lloc: Casal Popular el Rostoll (pl. dels Àlbers, Tàrrega)
Del divendres 27 de maig al dissabte 11 de juny
Exposició “Rostres de la Mediterrània” de STOP Mare Mortum. Lloc: Casal Popular el Rostoll (divendres de 20h a 22h i dissabte de 19h a 22h).
París no es vol quedar amb els braços plegats “mentre el Mediterrani es converteix en un cementiri per als refugiats”. Així de contundent es va expressar ahir l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, durant una conferència de premsa en què va anunciar la construcció d’un campament humanitari al nord de París, sota la normativa de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. “Treballarem colze a colze amb les associacions i esperem que amb l’Oficina Francesa d’Immigració i Integració (OFII)”, va precisar l’alcaldessa, que també va cridar l’estat francès a formar part d’aquest projecte. De fet, Hidalgo va lamentar que el govern de França “encara no hagi mesurat la dimensió d’aquesta crisi humanitària i que no hi dediqui els mitjans necessaris”, tot i que va reconèixer els seus esforços, això sí, “sota la pressió de les autoritats locals”.
Si bé no serà fins als pròxims dies que s’anunciarà el lloc exacte on Hidalgo vol construir aquest camp, ja se sap del cert que podrà acollir diversos centenars de persones a partir d’aquest estiu. L’alcaldessa de París s’ha basat en el, fins ara únic, campament humanitari que hi ha a França, el de Grande-Synthe, al nord del país, que acull refugiats des del mes de març. En aquella ocasió va ser Metges Sense Fronteres -davant la iniciativa de l’alcalde d’aquest municipi, l’ecologista Damien Carême-, l’encarregat de construir els barracons de fusta d’aquest campament que és a 40 quilòmetres de la Jungla de Calais.
Precisament dilluns passat, el ministre de l’Interior, Bernard Cazeneuve, i la ministra d’Habitatge, Emmanuelle Cosse, van desplaçar-se fins a Grande-Synthe per firmar un conveni amb l’alcalde i l’AFEJI, una associació que lluita contra l’exclusió, perquè el govern agafi les regnes del camp de Grande-Synthe. Un control que, a la llarga, té com a objectiu el tancament del camp. El conveni preveu que els refugiats no puguin instal·lar-se sense l’autorització de l’estat i el municipi, mentre que fins ara no hi havia cap filtre d’entrada. A més, els barracons que quedin buits s’hauran de desmuntar. Segons informa el diari Le Monde, dels 380 que hi ha, 107 estan desocupats, així doncs, i seguint el conveni que dilluns van firmar el govern, l’Ajuntament i l’associació, aquest centenar de barracons haurien de desapareix en els pròxims dies.
Immobilisme del govern central
L’anunci d’Hidalgo és una mesura d’urgència atès l’immobilisme del govern central davant de l’aparició de campaments en l’espai públic de la ciutat. “Un enèsim campament ha aparegut aquests últims dies a París, als voltants dels jardins d’Éole”, va recordar ahir l’alcaldessa. Segons Hidalgo, en aquest campament hi viurien unes 800 persones “en unes condicions sanitàries deplorables”. De fet, aquest lloc no és gaire lluny d’un altre campament, també improvisat, situat al nord de la capital francesa a l’altura de l’estació de metro de Stalingrad. Fins a 1.600 persones han dormit en aquest camp, que ja ha sigut desallotjat tres vegades en els últims tres mesos. Abans de l’últim desallotjament, a principis de maig, alguns dels immigrants de Stalingrad van ocupar un institut del barri aprofitant que estava tancat per reformes.
Des del juny de l’any passat, hi ha hagut una vintena de desallotjaments d’aquest tipus a la ciutat de París. Segons l’Ajuntament, la capital francesa ha invertit 14 milions d’euros per fer-se càrrec dels immigrants durant els últims 18 mesos, una inversió que aniria “més enllà de les competències obligatòries” de la ciutat.
Els refugiats que, malgrat totes les traves, aconsegueixen arribar a Espanya es troben amb un sistema d’acollida que Amnistia Internacional (AI) considera “discriminatori, arbitrari, obsolet i ineficaç”, i que segons un informe presentat ahir “pot portar les persones a la indigència a mitjà termini”. L’organització recorda que la llei espanyola d’asil, que es va aprovar fa sis anys, encara no té un reglament que la desenvolupi i assenyala que la normativa no s’adequa als estàndards internacionals ni a les directives europees. “Espanya no està donant la benvinguda que es mereixen les persones que fugen de la guerra i la persecució”, diu Esteban Beltrán, president de l’entitat a Espanya, que alerta de les dificultats que es troben per a un acolliment digne i la posterior integració al país. Espanya és, a més, un dels països de la UE que acull menys refugiats: el 2015 va rebre 14.780 peticions d’asil, mentre que Alemanya en va rebre 476.510. El govern espanyol només va oferir protecció internacional l’any passat a 1.020 persones. Madrid tampoc compleix amb els compromisos de reubicació: dels 16.000 refugiats que va dir que portaria de Grècia i Itàlia només n’ha portat 105.
02-06-2016 Bastó una fotografía, una sola imagen, la del pequeño Aylan Kurdi de bruces sobre una playa turca en septiembre pasado, para que el mundo reparara en un drama que llevaba décadas engordando, en cada una de las guerras, en los espacios ganados por el odio y el fanatismo, o arrasados por la miseria. De no haber sido por la labor de decenas de fotógrafos que vienen mostrando al mundo el éxodo de los refugiados, éste seguiría siendo ajeno, pese al tránsito incesante de más de un millón de personas por Europa solo en 2015, y más de 200.000 en lo que va de año. La exposición Caminos de exilio reúne en el madrileño parque del Retiro hasta el 31 de agosto una selección de imágenes de cinco fotorreporteros que llevan meses, alguno de ellos años, humanizando una crisis convertida a menudo en puras cifras: mostrando como sujetos, y no objetos, a las personas que retratan. El griego Yorgos Moutafis, la siria Sima Diab, los franceses Olivier Jobard y Pierre Marsaut y el español Manu Brabo suman sus puntos de vista y sus experiencias, de Líbano o Jordania a las islas griegas, de Serbia a Hungría, para reflejar un drama que la muestra “pretende humanizar, porque es una apelación al ser humano, a la dignidad y a los valores fundamentales de los derechos humanos”, explica Nicolas Kassianides, director del Instituto Francés de Madrid, que organiza la exposición en el marco de la Feria del Libro —Francia es este año país invitado—, y comisario de la misma.
MÁS INFORMACIÓN
Con una sola barrera, “no mostrar cadáveres directamente, porque es una exposición al aire libre que quiere interactuar con el público, y porque muchas veces sugerir es más eficaz que explicitar”, subraya el comisario Kassianides, la muestra convierte en foto fija esas imágenes fugaces que desde agosto, coincidiendo con la eclosión de la crisis, se agolpan en nuestras retinas. En las fotografías expuestas, cierto, no hay un sólo cadáver, salvo el cuerpo de un niño cubierto por una sábana, a tan respetuosa distancia que se difumina su contorno.Es una foto de Moutafis, que lleva diez años retratando a refugiados desde que en 2007 se cruzó en Patras (Grecia), epicentro de la ruta migratoria en la época, con unos niños de ojillos achinados, “afganos de la etnia hazara, que vivían en la más absoluta indigencia”. Por “curiosidad antropológica, pero sobre todo humana”, decidió seguirles “para saber de qué huían, y por qué”. Un año después una de sus imágenes era portada de la revista Time. “No llego y disparo, no robo instantes ni rostros, hablo con ellos, aspiro a ganarme su confianza y a retratarlos como personas: médicos, abogados, campesinos…, gente con nombre y apellidos e historias”. De su experiencia en la isla de Lesbos le quedan muchas lágrimas, como las que vierte al recordar el hallazgo de un bebé de seis meses flotando en el agua y la febril búsqueda de un saco de plástico para meter el cuerpo y hurtarlo al resto de las miradas. La ansiedad adrenalínica del fotorreportero —del informador en general— no conoce tregua cuando las cosas suceden vertiginosamente ante sus propios ojos, pero en esta crisis muchos de ellos han aparcado la cámara para lanzarse al agua a salvar náufragos; las imágenes de varios de ellos, con un bebé en brazos y la cámara colgada del hombro, son bien conocidas. “Qué íbamos a hacer, si a veces no había cerca guardias ni miembros de ONG… dejas la cámara y ayudas, es un imperativo moral y ético”, explica la siria Sima Diab, que abandonó su país en 2007 y vive en Egipto. “El hecho de ser siria [como el 65% de los refugiados] no me hace mejor fotógrafa ni más humana, y aquí lo que importa es el acercamiento humano, no la nacionalidad… Es mi gente, es cierto, pero sólo tengo, tal vez, un conocimiento cultural que otros [fotógrafos] no tienen”. Sobre el eterno dilema acerca del límite entre la denuncia de una realidad conmovedora y una representación obscena, tremendista, de la misma, Sima Diab opina: “Uno sabe cuándo tiene que parar, o al menos intentarlo, es algo intuitivo”. Como el resto de sus colegas, la fotógrafa no se ahorra críticas a la actitud de Occidente respecto de esta crisis: “Somos vecinos, no puedes hacer como si no te importara o afectara lo que les pasa a tus vecinos porque acabará afectándote a ti, ahí están los refugiados de las guerras de los Balcanes hace sólo 20 o 25 años… Tenemos muy poca memoria… ¿o es que ellos eran refugiados aceptables y los de ahora no?”.
Respeto y autocensura
Todos los reporteros de la muestra coinciden en que el respeto, cuando no la autocensura, guía la selección de las fotos que van a mostrar después. “Yo soy el primero que me censuro, pero esto [la crisis de los refugiados] es una continuación de la guerra, y la guerra es cruda, en la guerra saltan los sesos, no puedes ponerle un lacito a esa realidad. Pero el problema no es la representación de la crudeza, sino cómo lo asume la gente: si no quiere que le amarguen el vermú mientras ve las fotos en el periódico un domingo”, explicó en la presentación de la muestra Manu Brabo.
Los franceses Jobard y Marsaut minimizan el verdadero impacto que sus imágenes hayan podido tener en Europa, sobre todo en la actitud de los líderes políticos, frente a esta crisis. "La mediatización de la crisis provocó de inmediato una reacción de empatía y compasión que apenas duró un mes; pero ese exceso de conmoción acabó teniendo un efecto contrario: enseguida los Gobiernos, sobre todo los del Este de Europa, muy conservadores, reaccionaron blindando sus fronteras", explica Jobard, con 15 años de experiencia en la cobertura del fenómeno migratorio. Es decir, el auge de la extrema derecha, del nacionalismo, de las soluciones duras, como el cierre de la ruta balcánica, frente a un drama humano que "en su vertiente de éxodo masivo, de avalancha, terminé por no mostrar para no dar más miedo... Para que no pareciera una invasión, yo mismo decidí no publicar ese tipo de fotos", confiesa ante la aquiescencia de su colega Jobard. Aún les queda por mostrar el final del viaje, la acogida, "la última etapa, pero no la más fácil. Por eso es importante seguir fotografiándolo, porque la crisis no ha terminado", concluye Jobard.
03-06-2016
Escrit per: Pepa Gallego ((Bon Dia) EL PRIMER DIARI GRATUÏT I INDEPENDENT)
Si ets resident i vols fer venir la teva parella al Principat, allò que se’n diu reagrupament familiar, a més d’estar casat, acreditar unió civil o ser parella de fet has de cobrar un sou superior a 1.400 euros. Així ho marca el requisit econòmic de la Llei qualificada d’immigració, però n’hi ha d’altres. I són clars i rígids, i malgrat que cobris 1.200 euros, és a dir 200 euros menys del que estableix la llei, no pots reagrupar la parella. “Els principals motius de la denegació de sol·licituds per a reagrupaments solen ser sobretot els mitjans econòmics, perquè no es pot arribar al que marca la llei”, explica el director del departament d’Immigració, Jesús Guardiet. El percentatge de denegacions és molt baix, poc més de l’1%, però darrere de cada xifra hi ha les històries de famílies que no poden viure juntes.
El nombre d’autoritzacions atorgades per reagrupament varia segons l’any, i malgrat que en alguns anys anteriors al 2011 sí que es podia dir que l’increment de les sol·licituds era pel temps de bonança econòmica i per l’increment dels assalariats, ara és més complicat explicar les variacions, segons explica Guardiet. Així, si l’any passat va registrar el màxim nombre de reagrupaments atorgats, 1.056, dels darrers cinc anys, en els primers quatre mesos d’aquest any aquesta xifra s’ha reduït. “També depèn de si les persones que sol·liciten el reagrupament ho fan només per a la parella o també per als fills”, explica Guardiet, que diu que ara per ara encara no es pot determinar una relació directa amb la situació de l’economia. De fet, en els quatre primers mesos de l’any s’ha atorgat 261 reagrupaments. En els quatre primers mesos del 2015 van ser 311.
Motius de la denegació
Quant als motius pels quals les sol·licituds per a reagrupament familiar són denegades, la major part és perquè s’incompleixen els requisits econòmics que marca la normativa. En l’article 49 de la llei també s’estableix l’obligatorietat que la persona reagrupada disposi d’algun tipus d’assegurança mèdica.
Els altres motius són l’ordre públic o que el reagrupat té antecedents penals, i també no viure a Andorra. Si inspecció d’Immigració comprova que el reagrupat no viu al Principat se li denega la sol·licitud. Per altra banda, si el reagrupat té una ordre judicial d’expulsió també la hi refusaran. Finalment, hi ha les denegacions per no ser apte o per incompareixença, quan el reagrupat no es presenta, per exemple, a les proves mèdiques.
L’any passat van ser dotze les sol·licituds que es van denegar, i totes per no complir els mínims econòmics. Altres anys aquesta causa ha suposat més denegacions. El 2014 van ser 26 les demandes refusades, el 2013 van ser 18 i el 2012, 23.
Molta paperassa
A més de complir els requisits, per obtenir una autorització de residència per reagrupament familiar cal presentar-se al servei d’Immigració i aportar molta documentació. Es demana la sol·licitud d’autorització d’Immigració per a no actius residents degudament omplerta, l’original i la fotocòpia del passaport vigent, un certificat i declaració jurada d’antecedents penals, una fotografia, un document acreditatiu de l’allotjament, de l’estat civil i de l’assegurança sanitària, per als fills menors, un certificat de naixement, i documents acreditatius dels mitjans econòmics de la persona sol·licitant, entre altres papers.
Per reagrupar parella i fill cal cobrar més de 1.700 €
En aplicació de la vigent Llei qualificada d’immigració, l’autorització de residència per reagrupament la pot sol·licitar una persona de nacionalitat andorrana que resideixi al Principat o un estranger titular d’una autorització de residència i treball que resideixi a Andorra i que hi hagi residit legalment i de manera efectiva i permanent el darrer any. Es pot reagrupar el cònjuge o la parella de fet, els fills menors d’edat o majors d’edat a càrrec i els ascendents a càrrec sempre que es compleixin els requisits econòmics suficients (el titular ha d’acreditar un 100% del salari mínim, un 50% addicional per al cònjuge, un 30% addicional per cada fill menor d’edat a càrrec i un 50% addicional per cada fill major d’edat o ascendent a càrrec), així com una assegurança mèdica. Gabriel, un resident xilè que cobrava 1.200 euros, va patir la denegació. Després de casar-se, la policia es va presentar a casa seva per comunicar-li que la dona havia d’anar-se’n perquè ell no cobrava el mínim. 08-06-2016
El Kawa Bakr s’arrecera de la pluja a la tenda que comparteix amb els seus pares i germans a l’andana de l’estació: l’escalfor de les brases fa més suportable el fred de la nit. Són kurds de la ciutat siriana d’Alep: van arribar fa dos mesos al camp de refugiats d’Idomeni, al nord de Grècia, on 11.000 persones esperen des de fa setmanes que Macedònia obri la frontera per continuar el seu camí cap al centre d’Europa. El noi canta una tonada popular kurda: “Ei, destí, per què m’has deixat sol sense els meus amics? Tinc 14 anys però sembla que sigui un vell. Ei, destí, estic patint de tants problemes i de tanta amargor”. El pare amanyaga la filla petita davant la mirada atenta de la mare.
Segons apunten els mitjans, fa uns dies que Carola Rackette torna a estar en llibertat però el vicepresident italià ha promès per activa i passiva que serà deportada a Alemanya.
Opino que el que està passant a Síria, és una falta de seny, humanitat i de pensar de com s'ho estàn passant malament les pobres persones que han de marxar del seu país per culpa de que quatre persones mal comptades que estàn al poder, hagin causat la guerra.
Demà a les 7 de la tarda, a la sala d'actes de la Masia Freixa, es constituirà la Taula de treball sobre les persones refugiades, acte que presidirà la regidora de Solidaritat i Cooperació Internacional, Maruja Rambla. Aquest nou espai de participació neix amb la voluntat d'aplegar totes aquelles entitats i ciutadania a nivell particular interessada per la situació generada pel conflicte de Síria i que ha derivat en una de les crisis humanitàries més greus a nivell de refugiats i refugiades des de la Segona Guerra Mundial.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada